No recordo ben bé quin va ser el primer llibre que vaig llegir, però suposo
que si en recordo un deu ser perquè va ser el que més em va impactar en aquell
temps. Doncs aquest llibre va ser El
circuit de Montecarlo, i recordo que el vaig comprar un dia de St. Jordi en
una parada que hi havia davant de la meva escola. Totes les meves amigues se’n
compraven un, era aquella època en que ens semblava que llegir ens feia grans.
No em vaig mirar gaire quin llibre m’estava agafant, senzillament em vaig
deixar emportar per la caràtula. Estava decidida a agafar un llibre d’amor,
tenia ganes de llegir alguna cosa que m’expliqués què era això de tenir
“novio”. El llibre recordo que me’l vaig llegir amb un parell o tres de dies,
cal dir també que era una novel·la juvenil d’unes 100 o 150 pàgines.
Sincerament em va agradar molt, i vaig estar alguns dies pensant en tot el que
aquell llibre m’havia explicat, per a mi, tot el que el llibre redactava eren
coses de grans.
A casa sempre que algú llegeix
ho sol fer al menjador assegut al sofà o
bé a la cadira ample de la cuina, i jo, així em vaig acostumar a fer-ho també.
De fet, encara ara quan llegeixo acostumo a asseure’m al sofà, en cas de que hi
hagi silenci, perquè si la televisió està encesa o hi ha algú per allà, llegir
es fa impossible! Però tampoc acostumo a queixar-me, la terrassa també és un
bon lloc per a llegir.
Llegir no és una de les meves
aficions preferides, a diferència de la meva mare que ella sempre que té un
petit moment, per petit que sigui, agafa el llibre. Jo acostumo a llegir quan
necessito desconnectar, quan necessito donar-li al meu cos un petit descans per
a relaxar-se. Però si la novel·la m’enganxa, sóc absorbida totalment, a totes
hores agafaria el llibre i em posaria a llegir. No es pot dir que sóc una
d’aquestes lectores habituals, jo quan llegeixo, llegeixo molt. Però si aparco
això de la lectura, pot ser que els llibres i jo no tornem a coincidir en molt
de temps.
Que quin és el meu personatge
preferit? Doncs sincerament, no podria dir exactament quin és. Però si n’he de
destacar algun potser seria la Bella, la protagonista de la coneguda saga
Crepuscle. És un personatge amb actituds i pors poc freqüents. Té les idees
molt clares i els sentiments a flor de pell, tot hi que algunes vegades dóna la
sensació de que és més un vegetal que no pas una noia d’uns 17 anys, perquè el
seu comportament es mostra molt tranquil, inclús de tant en tant amargat. Però
m’agrada perquè ho viu tot molt intensament, tant el que és bo, com el que és
dolent.
