ANUNCIS ESTRELLA DAMM 2012 i 2013

Com cada any l’anunci d’Estrella Damm  és el que dona pas a l’estiu. A tots quan veiem l’anunci en venen ganes de disfrutar i gaudir de l’estiu, al veure tota aquella gent de diferents edats de festa i en unes platges impressionants.

El d’aquest any no ha sigut diferent que els altres anys anteriors. Un historia de joves tots atractius, de festa amb musica en directe, prenent el sol banyant-se en platges del Mediterrani o disfrutant de la naturalesa en una muntanya.

Però si m’agués de decantar cap a un dels dos anuncis aniria cap el del 2012, ja que petits detalls fan que em cridi més l’atenció. Com ara la historia, penso que el de l’any passat descriu una història a diferència del d’aquest any que només descriu un espai concret. També m’agrada la manera com et fan treure un somriure amb bromes que es fan entre ells. La música és un dels temes més importants ja que cada anunci té una cançó que es caracteritza. En aquest terme, el primer cop que vaig veure el d’aquest any no em va agradar gens la música però a mesura que els vaig anar visualitzant em va agradar cada com més. El d’aquest any a diferència del del 2012 el grup de música que toca en directa, també s’integra amb tothom i preparen una paella i fan un menjar molt familiar.

Una cosa que també caracteritza els anuncis d'Estrella Damm son les frasses del final, en aquest cas, penso que les dos estan molt ben trobades.

Jo em quedo amb l’espot publicitari del 2012 per els petits detalls.

DESCRIPCIÓ D’UN ESPAI

Estimat diari, aquest matí quan me llevat i m’han vingut ganes d’anar a donar una volta per L’Armentera , el poble on he viscut des de que vaig néixer. He passat per davant de l’escola, on vaig estar fent la secundària. M’han vingut al cap un munt de moments fantàstics al cap. Me assegut en un dels bancs que hi ha davant de l’escola.  Darrere meu hi havia l’Arbre, aquell arbre sense fulles a l’hivern i ven guarnit a la primavera, amb el tronc tan gruixut que s’enfilava amunt i creava figures estrambòtiques. Tots nosaltres, cada matí, anàvem més aviat a l’escola per passar una estona amb els amic enfilats en aquell arbre. Ens hi enfilàvem allà dalt i cada un amb la seva imaginació es creava un món paral·lel on podíem viure totes les experiències que volguéssim.

L’escola és especial, no és com les altres, a la fatxada hi ha dibuixats diferents dibuixos hi amb colors molt vius. En el carrer també hi ha la guarderia, hi al seu costat el metge. Desprès em va venir el cap la sirena, aquella senyal que quan l’escoltàvem, tots sabíem que havíem d’entrar cap a classe.

M’ha agradat recordar aquells moments tan especials. Però s’ha fet tard i he tornat cap a casa.

CURRÍCULUM

Benvolguda família Fons Picany,

Els adjunto el meu currículum perquè m’aniria donar classes de repàs a la seva filla. Com que sóc molt pacient, puc ajudar ala seva filla en les diferents tasques i assignatures. Suposo que es deuen haver adonat que visc a prop de casa seva. Això és un avantatge important. D’aquest manera podré treure més temps per així preparar-me la selectivitat. M’agrades els animals i tinc les tardes lliures. Si teniu algun animal domèstic  el puc cuidar.

Espero respostes. Aprofito l’avinentesa per a testimoniar-los la meva més sincera gratitud.

PD: Us deixo el meu numero de telèfon: 938 842 300.

Currículum

DADES PERSONALS:

Nom: Toni Perarnau Jiménez.

Edat: 20 anys.

Localitat: Aiguafreda.

Adreça: Passatge Tagament, nº 9, 3r. 1a.

Telèfon: 938 842 300.

NIF: A55882972.

Adreça electrònica: toniperarnau@hotmail.com

ESTUDIS:

He acabat el 2n de Batxillerat. Actualment estic preparant la selectivitat. Tinc un nivell alt d’anglès ja que vaig passar un estiu a la Universitat d’Oxford. I actualment estic assistint a classes d’alemany.

Tinc  estudis de Windows. També tinc un curs de submarinisme i un altre de fotografia submarina.

EXPERIÈNCIA LABORAL:

Vaig treballar com a repartidor de pitzzes. També de cuidador de gossos. Vaig fer Ofimàtica i també de model de perruqueria.

IDIOMES:

Domino la llengua catalana, la castellana, l’anglès i una mica d’alemany.

L’ANTIGA ESCOLA

La meva avia Mercè va anar a l’escola de les Escolàpies de Figueres. En aquell temps era una escola de monges. Ella era interna, es quedava a dormir i  només anava a casa per  Tot Sants, per Nadal, per Setmana Santa i a l’estiu.  Convivia tota la setmana allà amb les altres nenes i les monges i el dijous era el dia que els pares els venien a visitar i anaven a passar el dia fora amb els seus pares.

Les nenes dormien a les habitacions i les monges anaven a passar la nit a les clausures. Feien classe tots els dies de la setmana, menys el diumenge, que era el dia d’anar a missa. Encara que a missa hi anaven cada dia pel matí, desprès anaven a esmorzar i després començaven les classes. Quan feia bon temps, de tant en tant, anaven a fer excursions, pels voltants de Figueres.

La Madre Lluïsa, era la seva professora, els hi feia totes les assignatures, menys gimnàs i francès. Cada alumne tenia un quadern i una ploma estilogràfica, era l’únic que necessitaven per treballar. Feien petites proves d’examen, però les que puntuaven realment eren les que feien a finals de curs i eren uns professors de Barcelona que les examinaven. Tothom tenia molt de respecte a totes les monges. A les classes hi havia molt de respecte. Tractaven a les monges de vostè. Si algú es portava malament o feia alguna malifeta, la “Madre Lluïsa” les castigava sense sortir els dijous.  En una mateixa classe hi havien tres o quatre cursos diferents, i les classes eren d’unes trenta alumnes. Les alumnes estaven etiquetades per un numero, hi s’havia de posar aquest numero a totes les seves pertinències. Les alumnes tenien una guixeta per guardar les seves coses i els aliments que els pares els hi portaven.

Les monges donaven molta importància al menjar, els hi feien acabar tot el menjar del plat i si algú ho llençava d’amagat, els hi tornaven a emplenar el plat.

ENVAS ON VAS?

Aquest anunci ha tingut molta polèmica en els últims mesos. En aquest anunci d’ aproximadament uns 45 segons de durada, volen prolongar el missatge de que la gent recicli i ho realitzi bé. Per cridar l’atenció a la gent han fet servir paraules molt simples amb una melodia divertida, entretinguda, és a dir, que l’espectador amb un sol de cop de veure’l ja en tingui prou per recordar-lo i tenir-lo present. Les protagonistes d’aquest anunci son tres noies joves, porten totes tres una perruca igual i van vestides amb una roba de diferents estampats i les seves veus es complementen molt be. L’escenari on esta gravat sembla fet de cartró i pintat amb colors apagats, això ho han fet perquè els contenidors, el groc d’entre altres, sobresurti de la resta de l’escenari.

http://www.youtube.com/watch?v=5MzQx8V9noc

DIARI D’UN ASSASSÍ

Em sento malament, insegur, brut, tinc por. No sé que fer, necessito explicar-ho a algú, treure-ho de dins meu, per això he agafat un bolígraf i un paper i ho deixaré anar tot.

La passada nit, vaig tenir un sopar de feina, el sopar va estar bé, vaig menjar un entrecot amb patates i tots varem beure força vi, rectifico, molt de vi. Ja era mitja nit, quan tots varem agafar els cotxes i varem marxar, jo vaig anar sol amb el meu cotxe, molt begut, però no m’ho vaig pensar, ni un segon i vaig engegar el cotxe. Tornant cap a casa, per la carretera vaig agafar una drecera per no passar per la carretera principal i així evitar de trobar els mossos d’esquadra. Anava molt ràpid i de cop, vaig veure passar per davant meu una silueta, com un fantasma, no vaig poder reaccionar, ni frenar a temps, vaig sentir un soroll i vaig sortir del cotxe, estava al mig de la carretera, vaig pensar que havia atropellat a algun animal, però al posar un peu al terra, vaig veure una mà, una mà petita, semblava d’una nena. Em va caure el món a sobre, em vaig posar molt nerviós, no sabia que fer. Em van venir un munt de preguntes al cap. Està morta? Respira? Què faig? Truco a la policia? Em vaig tranquil·litzar un moment i vaig agafar el cos i si, afectivament era una nena, una adolescent, d’uns 15 anys, vaig comprovar si tenia pols, però no, no en tenia, no li palpitava el cor, l’havia matat.

Em vaig bloquejar, no podia trucar a la policia, em posarien a la presó i no m’ho podia permetre, tinc dos fills un nen i una nena, majors d’edat i una esposa, que estimava amb bogeria.

Em vaig ficar a pensar i el millor que se’m va acudir, va ser anar al riu i tirar el cadàver  Vaig comprovar que no ho hagués vist ningú, era una carretera molt solitària, no passava mai ningú per allà. Vaig agafar el cos, el vaig embolicar amb una manta que tenia dins el cotxe i el vaig tancar al portaequipatges. Després vaig conduir fins a la riba del riu i vaig tornar a comprovar que no hi hagués ningú per allà, al voltant i la vaig llençar al riu, hi havia molta corrent, dies abans havia plogut molt. Em vaig quedar uns segon mirant el cos enrullat amb la manta baixant pel riu. Vaig pujar al cotxe i vaig seguir el meu camí cap a casa. El cap m’estava a punt d’explotar. Què he fet? Com he estat capaç de fer d’una cosa així? No sé si podré viure, la resta de la meva vida, amb aquest remordiment. No és just, he matat a una nena que tenia tota la vida per endavant.

No sé perquè escric això, suposo que perquè necessitava treure-m’ho de sobre. Però veig que no ha servit gaire de res. No em puc arriscar a que ho llegeixi algú, així que acabi d’escriure la ultima paraula, agafaré un encenedor i cremaré tot el que he escrit, deixaré que el paper es desfaci, deixant marxar cada una d’aquestes paraules que he escrit, traient-me, al menys un petit fragment, de la meva consciència.

AMÉLIE

Amélie és una pel·lícula francesa de 2001, dirigida per Jean-Pierre Jeunet, co-escrita pel director i Guillaume Laurant i protagonitzada per Audrey Tautou. El seu gènere és una comèdia romàntica i té una durada de 122 minuts.

Sinopsis:

Amélie és una jove cambrera que decideix canviar la seva vida, el mateix dia que descobreix que Lady Di ha mort, en un accident de tràfic. Just el mateix dia, descobreix que en el lavabo de casa seva hi ha una caixeta amagada en una de les rajoles amb joguets i fotos d’un nen. La caixa estava amagada des de feia quaranta anys i decideix buscar el seu amo i tornar-li la caixa. A partir d’aquell dia va decidir ajudar a la gent.

Els personatges que surten en aquesta pel·lícula són molt ben trobats i interpreten molt bé el seu paper. La protagonista de la història només vesteix de color vermell i verd, colors que defineixen molt bé la seva manera de ser. Els guions són molt bons i ben redactats. La fotografia i la musica retraten molt bé totes les escenes, moments i sentiments en les que passen els personatges i principalment l’Amélie, la protagonista de la pel·lícula.