La meva avia Mercè va anar a l’escola de les Escolàpies de Figueres. En
aquell temps era una escola de monges. Ella era interna, es quedava a dormir i només anava a casa per Tot Sants, per Nadal, per Setmana Santa i a
l’estiu. Convivia tota la setmana allà
amb les altres nenes i les monges i el dijous era el dia que els pares els
venien a visitar i anaven a passar el dia fora amb els seus pares.
Les nenes dormien a les habitacions i les monges anaven a passar la nit a
les clausures. Feien classe tots els dies de la setmana, menys el diumenge, que
era el dia d’anar a missa. Encara que a missa hi anaven cada dia pel matí,
desprès anaven a esmorzar i després començaven les classes. Quan feia bon temps,
de tant en tant, anaven a fer excursions, pels voltants de Figueres.
La Madre Lluïsa, era la seva professora, els hi feia totes les assignatures,
menys gimnàs i francès. Cada alumne tenia un quadern i una ploma estilogràfica,
era l’únic que necessitaven per treballar. Feien petites proves d’examen, però
les que puntuaven realment eren les que feien a finals de curs i eren uns
professors de Barcelona que les examinaven. Tothom tenia molt de respecte a
totes les monges. A les classes hi havia molt de respecte. Tractaven a les
monges de vostè. Si algú es portava malament o feia alguna malifeta, la “Madre
Lluïsa” les castigava sense sortir els dijous.
En una mateixa classe hi havien tres o quatre cursos diferents, i les
classes eren d’unes trenta alumnes. Les alumnes estaven etiquetades per un
numero, hi s’havia de posar aquest numero a totes les seves pertinències. Les
alumnes tenien una guixeta per guardar les seves coses i els aliments que els
pares els hi portaven.
Les monges donaven molta importància al menjar, els hi feien acabar tot el
menjar del plat i si algú ho llençava d’amagat, els hi tornaven a emplenar el
plat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada