Conec en Martí des dels tres anys, des que anàvem a parvulari. És un noi
molt simpàtic i sobretot espontani, amb les idees molt clares i amb el qui és
agradable parlar de tot ja que té moltíssims coneixements. Tot i que
interiorment és un noi amb molta personalitat i té un caràcter molt afable amb
tothom, el seu aspecte físic és si més no estrany. És com aquells adults als
que jo anomeno Peter Pans, d’aquells que sembla inclús que els faci por
créixer, amb aquella roba d’adolescent i amb sabates amples que sembla mentida que
puguin agafar-se als peus. Però el més estrany de tot és que el seu aspecte
facial no concorda gens amb el seu gust per la roba juvenil. Porta unes ulleres
rodones i un bigoti curiós, que jo personalment sempre li recomano que se’l
tregui ja que li dóna un aspecte a científic esbojarrat. És un dels amics més
antics que conservo i, per això, un dels meus millors amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada